"No por llorar se es más débil si no sincero."
Quan un error et condemna per sempre, quan penses en tot el que ha passat i veus que no hi ha volta enrere, quan veus que les coses no es podrà arreglar mai, penses que estàs perdut.
Mires al teu voltant i veus que no hi ha ningú. Vuit. La vida et va passant lentament però sense acompanyament.
Un error. Un únic error que ha costat la meva felicitat.
Solitària, com els meus pensaments, noto com necessito ajuda. Necessito desfogar-me de tot el que hem passa, de tot el que sento i de la profunditat dels meus sentiments i pensaments.Paper i bolígraf a la mà. Els uneixo perquè, amb els seus colors fusionats, m’ajudin a treure tota la foscor que sento dins meu.
Paraules, paraules i més paraules sense sentit que si li fiques un ordre i els articles que li falten, formen sentiments i pensaments que ningú entendria per més que ho expliques. Ho tindrien que viure.
Mentre fusionava el bolígraf i el paper, alguna que altra llàgrima sortia a la llum.
Llàgrimes plenes de sentiments inexplicables.
pf, no saps quan m'agrada aquesta entrada... És genial petita! I un cop més estic amb tu, em sento tant identificada amb el que escrius, no t'ho pots imaginar... Esque és tal i com em sentu tia.
ResponElimina'Segueix així amor, hi arribaràs lluny!
No m'agrada que et sentis així! t'estimo <3
ResponEliminaNi ami que tu et sentis així xddd
Eliminaes complicat u.u
ResponElimina