Estres

Examens, deures, treballs.. Arriba un moment on tot estudiant té un estres molt gran al seu damunt.

Llibertat és el que tots busquem, necessitem i adorem; no més aixecar-se d'hora, ni tenir que arribar a casa i posar-se a fer deures en comptes d'estar amb els amics a la platja durant tot el dia sense preocupacions.

Ningú vol estres a les seves vides, estres que et saturi i arribi un moment on et diu: Ja no pots més. 

L'estres controla les nostres vides i això fa que no poguem gaudir d'aquesta. Planificació és el que tots comencem a fer i dies (o fins i tot hores) després ja l'hem abandonat. 

Queden pocs mesos d'estres, després llibertat absoluta durant uns mesos. 

Inspiració

Mirar fotos, recordar; escoltar música, oblidar;

No tens inspiració, no saps que fer.. Mires fotos et porten milions de records bons i dolents, d'amor i de desamors, de felicitat o tristesa.. Escoltes música et fan desconectar del món, t'oblides de tot; t'INSPIRES.

Societat

Arriba un moment que penses en perquè has de ser igual que els demés? Perquè no pots passar desapercebut quan portes una roba que no porta ningú, quan portes un pentinat que porta molt poca gent, quan vas amb un estil completament diferent al que la societat d'avui en dia, etc..
 Si vas diferent et critiquen depen les pintes que portes, depen del "rotllo" amb el que vas, últimament solament es mira el físic. Segur que darrere d'algun "perroflauta" (com diu molta gent) hi ha una persona magnífica que té la seva própia personalitat i segur que val molt més que la persona que la critica, ja no sols pel fet d'ella no criticar sinó pel fet de no canviar pel que digui la gent.
Si et deixes influenciar per tot el que diuen, arribarà un moment que no sabràs ni tu mateix qui ets..
Hi ha gent que diu que pel fet de dir que ets diferent ets completament igual que tots, ja que tots diuen aquesta gran mentida.
A aquestes alçades ja no hi ha originalitat, sempre que portem algo de roba, algun pentinat, alguna cosa; quasi sempre l'hem vista a algú ens ha agradat, li hem intentat donar el nostre propi estil però la idea en si, no es nostra.

Viu sense que ningú et digui el que tens que fer, fer tu la teva própia vida sense que ningú es fiqui dintre. Tens que ser tu mateix/a. Però sobretot viu FELIÇ.

Complexe

"Et mires al mirall i no t'agrada el que veus.

Et penses que ets la persona més fastigosa i més detestable del món quan veus passar pel carrer a nenes amb un cos perfecte, amb les curves perfectament definides; sense molles que sobresurtin de la roba, roba que a més a més no t'agrada com et queda. Donaries el que fos per poder ser una noia amb un bon cos, un bon cabell, una bona cara, una noia bonica." 

A moltes noies i nois joves i no tan joves li passa. Gent que entra a l'anorèxia, a la bulímia, a enfermetats pitjors encara.
A la societat d'avui en dia només veu a través d'un físic, no veu res més que uns simples bonics pits o una simple panxa plana. Tens que estar prima per poder ser acceptada als teus companys si no ja t'etiqueten com "el/la zampabollos".

"No puc més, deixo el menjar. Necessito un canvi, no vull aprimar-me."

Per culpa d'algunes persones hi ha gent que es reprimeix en si mateixa per què té por del que pugi passar, del que pugin dir. Si una persona és més ample que altra ja té que ser menyspreada, insultada i burxada. Per aquesta gent, hi han persones que ara mateix s'estan fent mal a si mateixes perquè a part de tenir un enorme COMPLEXE amb ella mateixa la gent li esta maxacant psicològicament i, a vegades fins i tot, físicament. 

"Sóc una covard, no tinc força de voluntat. Sóc imbécil, no puc fer res bé

sense cagar-la. Estic molt plena, noto com m'estic engreixant per moments,

tant menjar.. Vaig al lavabo, necessito buidar el meu estómac sigui com sigui.."

Cadascú és com és i punt. No té perquè canviar si s'agrada a un mateix. 

Pel que digui la gent? Què més dona el que digui la gent si tard o d'hora es donaràn conta de que el físic no ho és tot... 

FELICITAT

Felicitat.
Felicitat és el que sento cada vegada que alguna persona somriu per la meva influència, cada vegada que algú plora d'emoció al saber que alguna cosa li esta passant, que alguna cosa bona li esta succeint.
Felicitat és el que sento quan em passa alguna cosa bona, quan sé que tot sortirà bé; però sobretot em sento feliç quan sé que tinc a gent al meu voltant que sempre estarà amb mi en les bones o les dolentes, en les de matar o en les de sobreviure, en les de plorar o en les de riure.
Felicitat és allò que quan penso en alguna cosa reacciona amb els músculs de la cara i fa que un gran somriure se'm formi.
Felicitat, la seva base es el teu somriure, el somriure meravellós que tenim cada un de nosaltres i que només     utilitzem per alguna cosa sincera que ens alegra profundament.
Felicitat, el que sento ara mateix i espero mai deixar de sentir-la.
Felicitat, la millor sensació del món.