dimarts, 21 de febrer del 2012

Tristeza...

Observas la situación, ves que todo va mal. Todo empeora. No hay ni un solo segundo, en esas dos semanas que han pasado, que algo te haya ido tan de puta madre como para poder sonreir, una sola vez, sin que sea falsamente. Ves que por cada cosa que dices, que haces o que piesas es, o puede que sea, una mala forma para empeorar todavia más las cosas. Nada te sale bien, no hay nada más que hacer. Cuando piensas que ya no puede salir nada peor, pasa algo que empeora la situación y.. Te encierras a llorar en tu pequeña habitación, con la música a toda hóstia para que no se oigan tus sollozos y pasas allí las horas hasta que no te quedan más lágrimas que derramar. Entonces te miras al espejo y observas como esos ojos, que siempre ha traido al mundo sonrisas y ilusiones, están hinchados. Hinchados y rojos. Rojos de tanto llorar. Intentas buscar algun pensamiento, aunque sea el mínimo recuerdo feliz, para poder sonreir; pero no puedes. Tu mente esta tan centrada en los problemas que has tenido últimamente que aunque recuerdes la felicidad, tienes un vacío dentro de tu cuerpo que te impide sonreir, sabes que ahora mismo no la tienes. Para ti la felicidad en ese instante no existe. Inexistente.Inexistencia y añoranza. Añoranza es lo que sientes cuando recuerdas esos momentos y no poder volver a vivirlos. Son cosa del pasado, esas situaciones ya no volverán. Sigues con tus ojos mirando tu rostro en el espejo. Odian lo que ven. Te odias a ti misma, no sabes que hacer por canviar y ser otra persona en la cual te sientas a gusto; a gusto con lo que piensa, con lo que viste, con lo que es.
Te duele la cabeza.  Tienes millones de pensamientos dando vueltas por tu cabeza en la cual no puedes centrarte en uno solo. No encuentras soluciones a ninguno de tus problemas. Sabes que hay más gente en difícil situación y que puede que todos los problemas que tu tengas para otra persona sean insignificantes, una tonteria.
Otro problema, comeduras de olla que te montas tú sola.. Estás pensando en un problema y de tanto darle vueltas se te crea otro solo. Paranoyas es lo que son, pero paranoyas que te duelen y te destrozan por dentro. Paranoyas que hacen que una vez más, te vuelvas a debilitar y vuelvas a llorar...
Sin dejar de mirarte en el espejo, ves como una insignificante lágrima pasa por tu seca mejilla pero, que poco a poco, esa mejilla se va humedeciendo a causa de las lágrimas que te salen de los ojos. Ahora ya no es una, ahora son miles de lágrimas las que salen de tus ojos y, todas y cada una de ellas con un sentimiento diferente al cual van sonsacados de tu cuerpo para dejarse ver en la superficie de tu rostro, resbalandote por toda la cara hasta caer como una gota de lluvia hasta el suelo. Vuelve otra vez a la cama, no soportas verte así, cuantas veces has dicho "SIEMPRE SONRIENTE, SIEMPRE FELIZ, SIEMPRE HAY ALGUNA RAZÓN POR LA QUE SONREÍR Y NO VENIRTE A BAJO!" pero eres tan patosa que no puedes ni aplicarte tus propios consejos. Has caido en un sinvivir, has tocado fondo. Lo único que puedes hacer es levantarte y empezar de nuevo, luchar por lo que quieres y no volver a venirte a bajo. Eso es lo bueno de estar en el subsuelo, que ya no puedes bajar más, lo único que puedes hacer es levantarte y volver a escalar hasta llegar a la superficie, donde seguro, que está toda la gente que te apoya aunque tu en esos momentos, de tristeza y de sin vivir, no las ves a tu lado.

dimarts, 14 de febrer del 2012

Sant Valentí

Dia del comerç de l'amor.
El 14 de Febrer les parelles celebren que és el seu dia i es regalen regals com dient que s'estimen molt. No fa falta un únic dia per demostrar l'amor que es té per una persona, cada dia té que ser el suficientment bo per poder demostrar-li tant amb regals com amb paraules i mirades. Els solters, no estan sols, tenen a una família que els estima, uns amics que estan amb ells sempre i és un dia com altra qualsevol. Hi ha que disfrutar el dia a dia, sense posar etiquetes a cadascun d'ells, ja que per uns pot ser molt feliç i per altres el dia més horrible de la seva vida.

dijous, 9 de febrer del 2012

Fingir

Fingeixes.
Fingeixes estar feliç i que tot et surt perfecte. Fingeixes que els problemes et donen igual i que passes de preocupar-te per tot. Fingeixes un meravellós somriure, un somriure fals que en el fons està ple de tristesa i preocupacions. No vols dir el que sents, tens por a dir el que sents solament perquè vols fer-te creure a tu mateixa que ets feliç. Et creus tu mateixa que vius en un núvol de felicitat on els problemes no afecten i passen desapercebuts però quan passa alguna cosa malament, et dones conte de tot el que està succeint al teu voltant i vols desaparèixer. Vols anar-te'n del món, fugir de tots els problemes però no pots. És massa tard. Has intentat creure que no hi tens aquests problemes solament per poder viure feliç, encara que no ho fossis. 

dimarts, 7 de febrer del 2012

Desconnexió

Tota persona vol desaparèixer alguna vegada en la seva vida. Anar-se'n a algun lloc ven apartat, fora de la ciutat. Un camp amb precioses vistes; sense comunicació amb l'exterior; només un llibre o qualsevol cosa amb la que pogués desconnectar de tot i oblidar-se'n de tot el que està passant durant dies i dies. Fins a cansar-te d'estar sol, fins a poder-te donar compte de que ja has reviscut, la teva vida ha canviat o has trobat la forma de poder-la canviar per ser més feliç. Una desconnexió de la teva vida per millorar-la, per reformar-la completament, per no tornar a fer els errors que havíem fet al passat i poder tenir pau.

diumenge, 5 de febrer del 2012

Disfruta..

+ Sabes que? 
- Dime. 
+ Voy a sudar de los tios, paso de buscar a nadie.. Quien me quiere me buscara creo yo no? Y si coincido con alguien y pasa algo, pues que pase.. tiempo al tiempo.
- Y porqué has llegado a esa conclusión? 
+ Porque soy joven, tengo 16 años. No tengo que depender de nadie para ser feliz..



dissabte, 4 de febrer del 2012

Somriu.

Cada vegada que somrius estàs donant a la teva vida una mica de felicitat, cada somriure és un record preciós de la teva vida. No deixis que res ni ningú et tregui el meravellós somriure que tens.
Somriure és la millor manera de lluitar contra la depressió, contra els mals moments..
La millor sensació és somriure, no hi ha res inigualable que superi aquesta preciosa satisfacció.
La vida es massa curta com per estar plorant; de vida només tenim una i aquesta perquè no passar-la feliç i somrient?
Somriu, si tu no ho fas ningú ho podrà fer per tu.

dimecres, 1 de febrer del 2012

Soledat

Et veus sola, penses que ningú està al teu costat; no tens ganes de parlar amb ningú, explicar el que et passa encara que ho necessites. Ho veus tot en negatiu, has arribat al fons de tot; no pots remuntar, necessites descansar, desconnectar, oblidar-te.
No veus la llum, ho veus tot negre, sense sortida.
Diuen que si et poses a escoltar música això et fa oblidar-te'n de tots els problemes i poder desconnectar, però casualment sempre que estem trists ens posem música que encara ens deprimeix més.
~ L'ésser humà és així de masoca a la vegada que intel·ligent per algunes coses. ~
Et fiques al llit amb música, plores desconsoladament fins que et quedes dormida.
Al dia següent ho veus tot d'altra forma, penses que has fet el tonto actuant d'aquella manera però en aquell moment era el que senties. Soledat.