Otra alternativa

"Si algo me inquieta, tengo la razón para librarme de ello; es decir, debo librarme. ¿Y por qué no he de poder apagar la luz cuando ya no hay nada que mirar, cuando sólo siento asco de todo?(...)" 






Estar leyendo un fragmento de algún libro y sentirte identificada totalmente con cualquier frase o dicho por las circunstancias por la cuales estas pasando. Intentar averiguar el porqué de todo y no saber ni identificar el como.
Sigue hacia delante y nunca mires atrás siempre me dicen. Cuesta pienso yo, pero no hay otra alternativa..

Frustació

Quan intentes una cosa amb totes les teves forces però es imposible perquè no solament depén de tu.
Quan necessites parlar amb algú però aquest algú esta ocupat en alguna cosa més important.
Quan no pots creure les decisions que prenen algunes persones encara dient-hi el perquè.
Quan arriba el moment que necessites sortir de l'ambient en el que estas vivint per poder desconnectar i trobar la solució a tot d'una manera tranquila i sense presió. Quan tot això és imposible, comença la frustració.
Frustració és el que sento ara mateix. Frustrada.
Hem sento en una habitació sense portes ni finestres. Necessito veure un raig de llum que em porti l'esperança desapareguda fa tant de temps.

Dia a dia

Set del matí; sona l'alarma.
T'aixeques i penses en el dur dia que et queda per davant.
El quedaries a casa però saps què no deus ja que t'enfonsaràs en la misèria amb els teus pensaments. T'agradaria quedar-te al llit plorant i lamentant tot el que t'està passant però saps que deus lluitar per no estar malament i poder trobar aquell petit raig de llum que t'ha d'il·luminar entre tota la foscor en la que estàs envoltada.
Has tocat fons, tens que pujar com sigui..

SF''

Sense paraules

És penós que només t'entengui un llapis i un paper, que només escribint em desfogui de tot el que em crema per dintre i no tenir por del que passi per fora, de no avergonyir-me del que dic o penso només possant les paraules esactes per poder crear una frase que em surti del cor i no del cap..

Nits de gresca, dies de soledat

Passat que queda a la memòria, present que tens que viure sense cap elecció, futur ple de pors pel que pugui passar.
Nit de gresca, nit de festa, olvidant-nos de tots els problemes que ens envolten.
Alcohol, tabac, cannabis, ens ajuden a oblidar-nos de tot encara que sigui per una nit. Una sola nit de desconnexió, de felicitat, de diversió, plena de somriures.
Bebent per poder trobar la felicitat en aquests moments obscurs de la vida...

Al dia següent t'aixeques, t'enrecordes borrosament del que ha passat i et surt un mínim somriure pels records feliços d'aquella nit. Et quedes pensant i el teu somriure desapareix. Tornes a la realitat. La festa no és per sempre. La realitat et nubla la vista i tornes a la rutina d'aquells últims dies. La rutina que ningú enten si no la viu, la soledat.

Saber y no poder..

"Añoranza por las fases felices de mi vida, vacío

 de inexistencia en mi cabeza y cuerpo.. No soy yo..

Realmente estoy pasando por todo esto o es sensación mia? Es pasajero o voy a estar toda la vida igual?
Es pasajero, me respondo para mi misma intentando no caer más en la miseria, en esa rutina de despertarse y llorar, en ese vacío existencial..."

Hay mucha gente a tu alrededor, pero te sientes sola. Vacía. No tienes nadie en quien poder apoyarte. Te tienes que ir del colegio por no poder aguantar ni la mínima con tus compañeros. Por el instituto hay rumores sobre ti de los propios compañeros que van diciendo cosas que no son, de lo que no tienen ni puta idea. Cosas equivocadas que te hacen rallarte todavía más y hundirte lo poco bajo que puedes caer otra vez.. 

Llegas a casa y la almohada esta manchada por el rímel corrido a causa de las lágrimas, del dolor, de tus pensamientos dejados salir a la luz, los sentimientos.. 

Nadie entiende nada, no sabes como explicar lo que te pasa, no sabes explicar lo que sientes y lo peor de todo, aunque te intentes explicar nadie, absolutamente nadie, lo entiende.. 

Ansietat

Els 10 segons més llargs de la meva vida, no puc respirar.. Tinc que controlar-me, no puc.
Asseguda en una cadira, impotent, sense poder aixecar-me, sense poder respirar, sense poder articular paraula, plorant..
Atacs d'ansietat.
Tens que controlar-ho!- em diuen.
Impossible, no puc controlar-ho.. Dificultats per passar el dia a dia, vull que tot passi..
Aquesta maldita época de merda on no pots ni amb la teva alma, necessites felicitat, un somriure que t'ajudi a veure la vida amb bona cara, la mínima cosa per poder sobreviure sense cap problema..

Records

La seva cara preciosa mirant-me mentre jo no sabia que dir, que fer; el seu somriure que m'animava durant els moments més difícils; els seus petons la meva medicina contra la tristessa; les seves abraçades de les quals no podia dormir sense una d'elles; els seus t'estimo..

Records que ronden per la meva ment trobant a faltar el que vaig tindre i no vaig saber aprofitar al màxim. 

Se'n va anar, però jo l'estimava i no volia que es separés de mi, era la meva raó de somriure, la meva clau per poder aixecar-me cada matí, la meva felicitat. Moments que no es tornaran a repetir en persona però que a la meva ment, els estic vivint dia a dia, com si fos ahir quan va passar tota aquesta bonica història. 

Aquesta història que sempre esta i estarà present a la meva vida. 

Per què?

"Primer van dir sempre, després se'n van anar corrents"

Cambios

Como han podido cambiar las cosas tanto de un día para otro? Acaso me merezco yo esto? Me he portado tan mal? De un momento para otro he pasado de ser todo a no ser nada, de tener amigos o no tener a nadie, de saber que hacer a desesperarse por no saber tomar decisiones... Las consecuencias de haber hecho algo que yo no quería se están apoderando de las situaciones más críticas.
Porque lo hice? Porque tuve que ser tan tonta? Porque? Ahora lo entiendo todo.. No fue mi decisión y no tenia otra alternativa. Fue algo en contra de mi voluntad, yo no quería, era a lo que menos deseaba en esta vida. Lo detestaba, sabia lo que iba a pasar pero no creía que lo llegase a vivir nunca, lo veía lejos de mi persona. Fuera de mi vida.
Intenté cambiar las cosas en el último momento. Demasiado tarde. La decisión ya estaba tomada por otra persona cercana a mi, una decisión que me iba a cambiar. Cambios en mi persona y en mis amistades. Ya no tengo a nadie. Estoy sola. Demasiados cambios..
Era más feliz de la otra forma, aunque viviese en una gran mentira, no me costaba tanto sonreír.
Para cambiar de esta forma, prefiero no cambiar...

Todo o nada

No puedes evitar adentrarte en sus ojos cada vez que hablas con él, sonreírle mientras te explica cualquier cosa de la que no te estas enterando de nada a causa de no poder parar de imaginar tu mundo perfecto junto a él. Cada vez que cruzáis la mirada te entra un cosquilleo en el estómago que te pone nerviosa y la tienes que apartar para que no noten nada. Puede que él sienta lo mismo. Puede que no.
Arriesgate. Ya sabes el dicho quien no arriesga no gana pero en todo caso el amor es cosa de dos, así que si la otra persona no siente lo mismo, no te hagas daño por su culpa. 
Todo puede pasar. En el amor no hay reglas, solo batallas y victorias, quien consigue a su objetivo es el vencedor.  Quien pierde solo le queda su corazón hecho pedazos.

Temps

El temps posa a tothom al seu lloc. Amics que s'en van, amors que s'esfumen, families que es separen...

Les coses canvien, mai tot queda igual a com era en un principi. 

Amics que canvien de forma de ser, de pensar, de comportar-se i que et fallen a la primera de canvi, ja no saps de qui fiar-te i de qui no. Familiars que es separen de tu, l'escusa es sempre la distància però una familia no es separa si esta unida. Amors que mai són per sempre, tot té un final i qui et diu que t'estima ara por ser que dintre de poc ja no signifiquis res per a ell.
Això no significa que tot tingui que sortir malament, la vida hi ha que disfrutar-la, cadascú a la seva manera i al seu pas, amb acompanyament o sense, trams llargs o petits, però sempre amb un grans somriure a la cara per dir-li al món que res et pot fer mal i que passi el que passi, sempre acabaràs bé. 

"No por llorar se es más débil si no sincero."

Quan un error et condemna per sempre, quan penses en tot el que ha passat i veus que no hi ha volta enrere, quan veus que les coses no es podrà arreglar mai, penses que estàs perdut.

Mires al teu voltant i veus que no hi ha ningú. Vuit. La vida et va passant lentament però sense acompanyament.

Un error. Un únic error que ha costat la meva felicitat.

Solitària, com els meus pensaments, noto com necessito ajuda. Necessito desfogar-me de tot el que hem passa, de tot el que sento i de la profunditat dels meus sentiments i pensaments.

Paper i bolígraf a la mà. Els uneixo perquè, amb els seus colors fusionats, m’ajudin a treure tota la foscor que sento dins meu.

Paraules, paraules i més paraules sense sentit que si li fiques un ordre i els articles que li falten, formen sentiments i pensaments que ningú entendria per més que ho expliques. Ho tindrien que viure.

Mentre fusionava el bolígraf i el paper, alguna que altra llàgrima sortia a la llum.

Llàgrimes plenes de sentiments inexplicables. 

"Vivir en un cuento de hadas? Para qué?
 Si es mejor la vida real donde tienes lo
 que quieras aunque no todo lo que deseas."


No cal tenir parella per ser feliç. Tu tens que ser la base de la teva felicitat encara que a vegades ens agrada compartirla..
Qui no es fixa en les parelles que pasen pel carrer i els enveja? Diuen que no tot és tan perfecte com sembla i que de vegades algunes parelles que superficialment es veuen feliçes, tenen que tallar perquè hi han tants problemes entre ells que superen a  l'amor.
No existeixen els princeps blaus, ni les granotes que es converteixen en princeps, ni els cavallers que lluiten pel teu amor a un duel de vida o mort; la vida real és més sencilla, només cal que arribi un home que et faci fixar-te en els seus ulls i el que hi ha dintre en comptes del seu cos.
Tot lu bo acaba arribant, tard o d'hora però arriba.

Amor

Un chico y una chica discutían por quien quería más al otro. Para resolver la duda, acordaron pintar una rayita cada vez que alguno de los dos pensara en su pareja. La chica estaba convencida de que ella lo amaba más. Extrañamente, el chico no apareció esa noche. Ni tan siquiera cojía el móvil. Celosa y enfadada, se autoproclamó ganadora. Ella había dibujado nada menos que 54 rayitas en un cuadernito. Pero ahora se arrepentía tanto de haber pensado tanto en él. Sin embargo, pasadas las doce, la llamaron por teléfono y la avisaron de que su novio había tenido un accidente. Muy asustada, corrió al hospital donde le contaron que lo había atropellado un coche. Estaba grave pero fuera de peligro. Era un milagro. Pero lo que más le sorprendió a los médicos es que el chico llevaba un bolígrafo en la mano que no soltó ni en el momento del accidente y los brazos llenos de rayitas de tinta. Había contado 123.


-¿Sabes que te quiero?(Blue Jeans)2011-