Quan intentes una cosa amb totes les teves forces però es imposible perquè no solament depén de tu.
Quan necessites parlar amb algú però aquest algú esta ocupat en alguna cosa més important.
Quan no pots creure les decisions que prenen algunes persones encara dient-hi el perquè.
Quan arriba el moment que necessites sortir de l'ambient en el que estas vivint per poder desconnectar i trobar la solució a tot d'una manera tranquila i sense presió. Quan tot això és imposible, comença la frustració.
Frustració és el que sento ara mateix. Frustrada.
Hem sento en una habitació sense portes ni finestres. Necessito veure un raig de llum que em porti l'esperança desapareguda fa tant de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada