Els 10 segons més llargs de la meva vida, no puc respirar.. Tinc que controlar-me, no puc.
Asseguda en una cadira, impotent, sense poder aixecar-me, sense poder respirar, sense poder articular paraula, plorant..
Atacs d'ansietat.
Tens que controlar-ho!- em diuen.
Impossible, no puc controlar-ho.. Dificultats per passar el dia a dia, vull que tot passi..
Aquesta maldita época de merda on no pots ni amb la teva alma, necessites felicitat, un somriure que t'ajudi a veure la vida amb bona cara, la mínima cosa per poder sobreviure sense cap problema..
sense paraules.... Exactament el mateix que sentu jo, t'estimo!
ResponElimina