En tot aquest temps que he passat sense escriure m'he adonat de la importància de la amistat, de la meva amistat amb els meus amics. L'amistat amb els 2 millors amics que cap persona pot tindre.
Ells han estat al meu costat a les bones i a les dolentes, ara mateix no estem passant per la millor época de la nostra vida, però igualment ens tenim l'un a l'altre recolçant-nos i donant-nos suport encara que els tres no pogem amb la nostra vida.
Així és la verdadera amistat, sempre junts passi el que passi, però mai et pots fiar de tothom. Qui és el teu amic t'ho demostrarà, els altres són coneguts.
Des de fa un parell de setmanes sé diferenciar entre coneguts i verdaderes amistats. Aquelles que ho son els hi demostraré que igual que elles em donen el seu vot de confiança, jo també li donaré el meu. Li regalaré una part de la meva vida on només ells seràn els responsables de que aquella part meva sigui feliç, però estic segura que si sempre estem units la feliçitat durarà per sempre.
Aquesta primera entrada desde fa tant de temps va per vosaltres amics, sempre junts sempre forts!
SF'
Pf, no tinc paraules.. Aquesta entrada m'ha arribat molt. Les veritables amistats es conten amb les mans i m'analegru k t'hagis adonat d ki ho es!
ResponEliminaPassi el que passi seguirem somrient, SF!
t'estimo massa.
ResponElimina