Complexe

"Et mires al mirall i no t'agrada el que veus.

Et penses que ets la persona més fastigosa i més detestable del món quan veus passar pel carrer a nenes amb un cos perfecte, amb les curves perfectament definides; sense molles que sobresurtin de la roba, roba que a més a més no t'agrada com et queda. Donaries el que fos per poder ser una noia amb un bon cos, un bon cabell, una bona cara, una noia bonica." 

A moltes noies i nois joves i no tan joves li passa. Gent que entra a l'anorèxia, a la bulímia, a enfermetats pitjors encara.
A la societat d'avui en dia només veu a través d'un físic, no veu res més que uns simples bonics pits o una simple panxa plana. Tens que estar prima per poder ser acceptada als teus companys si no ja t'etiqueten com "el/la zampabollos".

"No puc més, deixo el menjar. Necessito un canvi, no vull aprimar-me."

Per culpa d'algunes persones hi ha gent que es reprimeix en si mateixa per què té por del que pugi passar, del que pugin dir. Si una persona és més ample que altra ja té que ser menyspreada, insultada i burxada. Per aquesta gent, hi han persones que ara mateix s'estan fent mal a si mateixes perquè a part de tenir un enorme COMPLEXE amb ella mateixa la gent li esta maxacant psicològicament i, a vegades fins i tot, físicament. 

"Sóc una covard, no tinc força de voluntat. Sóc imbécil, no puc fer res bé

sense cagar-la. Estic molt plena, noto com m'estic engreixant per moments,

tant menjar.. Vaig al lavabo, necessito buidar el meu estómac sigui com sigui.."

Cadascú és com és i punt. No té perquè canviar si s'agrada a un mateix. 

Pel que digui la gent? Què més dona el que digui la gent si tard o d'hora es donaràn conta de que el físic no ho és tot...